Jordi Boxes

Aquaplaning

Coche resbalando por suelo mojado

És l’efecte en el que el pneumàtic perd contacte amb l’asfalt a causa d’una capa d’aigua que s’interposa entre ambdós. Sense aquest contacte, la fricció desapareix, impedint frenar o canviar de direcció. Representa la situació màxima de pèrdua de control del vehicle. Fins i tot a velocitats per sota del crític, el comportament del pneumàtic en superfícies mullades es redueix a causa de la minva de fricció a causa de la pressió dinàmica de l’aigua en les ranures.

Algunes gotes de pluja, en determinats asfaltats, poden causar pèrdua d’adherència i control. Asfaltats llisos i amb pols es tornen especialment lliscosos en començar la pluja, fins i tot amb una fina capa d’aigua. Això es deu al fet que l’aigua barreja amb el pols, creant una capa fina de fang molt viscosa i difícil d’eliminar.

Diversos factors influeixen en l’aquaplaning:

  • Velocitat
  • Quantitat d’aigua a la via
  • Pes del vehicle
  • Pressió dels pneumàtics
  • Disseny de la superfície de contacte
  • Disseny de les ranures
  • Composició de la banda de rodament
  • Desgast del pneumàtic

L’aquaplaning pot ser:

  • Parcial: afecta algunes rodes, especialment en corbes, provocant subviratge o sobreviratge.
  • Total: afecta totes les rodes, fent impossible controlar el vehicle.

FRENADA EN TERRENY MULLAT

Frenar sobre mullat necessita més distància que en sec. La profunditat de les ranures determina aquesta distància: a menys profunditat, més distància. Amb 3 mm de residu, la frenada s’allarga un 30% comparat amb un pneumàtic nou. Amb 1,6 mm de residu, s’allarga fins a un 50% més.